Papiroflèxia

Una de les primeres activitats que vam fer al seminari i que havien estat proposades pels nostres companys va ser fer un sessió de papiroflèxia. En aquest cas vam realitzar un cor i un petit joc.

L’activitat consistia en realitzar aquestes figures seguint l’explicació dels nostres companys i, posteriorment veure un vídeo on es veia pas a pas els passos a seguir per poder realitzar l’activitat.

Des del meu punt de vista, realitzar aquest tipus d’activitats de tant en tant a l’aula és molt positiu, ja que per una estoneta els alumnes trenquen amb la monotonia d’una forma divertida. A més, fen activitats més dinàmiques pots arribar a aprendre molt d’ells i fins i tot, podem afavorir que entre els companys s’ajudin, ja que molt sovint les coses s’entenen millor quan te les explica una persona que té el teu mateix nivell cognitiu.

Casal dels Infants del Barri del Raval

Quan vaig arribar a casa despres de la petita sortida feta al barri del Rabal vaig fer una reflexió de tot allò que m'havia semblat més interessant:

Vinc d’un país (Andorra) on no existeix pobresa, on la majoria d’immigrants són espanyols o bé portuguesos, on el nivell d’escolarització és del 100%... per aquest motiu, ara em sorprèn molt que només a dos carrers d’on visc hi hagi tanta pobresa, tanta falta de carinyo...

El casal dels Infants ajuda a que molts nens per uns instants es puguin oblidar de tot allò que estan vivint i realment, disfrutin com o haurien de fer com a nens que són. El casal els hi obra moltes portes perquè vegin un futur esperançador: amb un treball, una família, una vivenda digna...

Hem de tenir en compte que moltes de les famílies que conviuen en aquest barri són immigrants, per tant, tenen moltes més dificultats a l’hora d’adaptar-se: una nova llengua, una nova religió, una nova cultura... i a més, molts d’ells deixen un passat horrible per voler intentar viure una nova vida!!!

Per aquest motiu, conèixer aquest Casal m’ha fet pensar en que el Govern i les administracions públiques haurien de valorar molt més la seva gran feina ja que per a molts joves estar al casal és veure la vida d’una forma més positiva.

Una cosa que em va sorprendre molt positivament són els projectes que tenen per integrar la dona en el món laboral, o almenys, que es sentin útils en el món, ja que cal remarcar que la gran majoria de dones són musulmanes i per tant en la seva religió no són considerades. Per exemple, una de les activitats que el Casal ofereix a aquestes dones és el taller de cuina on passen una bona estona.

Revistes educatives:

Una de les activitats més interessants fetes a classe, va ser el dia que vam anar a la biblioteca ja que això ens va permetre conèixer revistes educatives que de ben segur en un futur exercint com a professors o fins i tot com a pares ens poden servir molt. Són revistes que a part de donar informació sobre diferents temes relacionats amb l’educació molt sovint donen idees sobre exercicis pràctics per posar en pràctica amb els alumnes.

En el meu cas la revista que vaig elegir va ser Cavall Fort; una revista que està dedicada a nois i nois a partit de 10 anys i que combina jocs amb diversos espais de lectura.

Altres revistes molt interessant i que també tenen un sistema similar al de Cavall Fort són:

1.- Reporter Doc: Dedicat a lectors a partir de 9 anys. Ofereix reportatges sobre el món que envolta als infants, amb gran varietat de fotos, gràfics, imatges...

2.- Cucafera: Revista infantil dedica a Infants a partit de 4 anys. Ofereix textos molt clars i simples perquè poc a poc el nen vagi descobrint el món que l’envolta.

3.- Tiroliro: Revista mensual dedicada als nens i nenes a partit de 7 anys. A cada llibre hi ha un petit conte dividit en diferents parts i amb petits resums que faciliten la lectura.

Finalment, en Jorge ens va parlar d’un projecte que des de el meu punt de vista, tot i que per mi era desconegut, és súper interessant à Projecte telemàtic, que consistia en que entre diferents escoles s’elegia un tema, es feien diferents activitats entorn el tema i desprès es posava en comú. Un exemple de projecte telemàtic seria que cada escola escrivís un text descrivint com és la seva escola, així posteriorment entre les diferents opinions es podrien tractar temes relacionats amb el medi natural, el medi social...

Reportatges

Una de les activitats que vam proposar a principi de curs era veure una sèrie de reportatges que ens permetessin veure conflictes, problemes... que sovint tenien els nens i que en un futur podrien afectar el ritme de la nostra classe.

Per aquest motiu el Joan Amat, l’Alba Salinero i l’Albert Vallbuena van buscar un reportatge d’un nen que tenia molt problemes de comportament i que fins i tot, havia estat expulsat més d’un cop de l’escola. Provocant que els pares estiguessin desesperats i no sabessin quina actitud era la més correcta per fer front als problemes que el seu fill tenia.

Un cop vam veure el reportatge ens vam ficar en parelles i vam haver de respondre una sèrie de preguntes que ens feien reflexionar sobre l’actitud que tenia el nen, l’actitud que tenien els pares vers aquest problema i sobretot quina era l’actitud que havien de corregir perquè el seu fill millorés la seva actitud.

Com que l’activitat ens havia semblat molt interessant ens van proposar veure un altre documental a casa que tractes un cas similar, respondre un qüestionari i així poder fer un debat a la pròxima sessió de seminari.

Des del meu punt de vista l’activitat va ser molt interessant ja que ens va permetre reflexionar sobre aquest tipus de comportaments i veure les diferents solucions que nosaltres com a futurs educadors podem prendre davant d’un cas així. A més, fer un debat a classe permet veure diferents punts de vista i aprendre coses noves ja que sempre hi ha solucions que són correctes però que tu mai les haguessis pensat.

Improvisació

Dimecres dia 28 d’Octubre a classe, el Jorge ens va proposar una activitat que ja havia dut a terme en altres seminaris i que li havia semblat una bona proposta.

Per dur a terme l’activitat ens vam dividir en dos grups. El primer alumne de cada grup començava una historia i poc a poc els altres membres del grup l’havien d’anar continuant utilitzant la improvisació i la imaginació. Mentres, els membres del grup que no participava valorava positivament o negativament la intervenció de cadascú.

La veritat és que el Jorge tenia raó i va ser una activitat molt interessant que ens va permetre veure com costa de vegades improvisar una bona resposta i sobretot veure els mecanismes que hem de posar en marxa per tindre una bona creativitat.

A més, ens vam gravar mentres fèiem la historia i això ens va permetre veure els nostres errors més comuns a l’hora d’expressar-nos tant oralment com corporalment.

Crec que com a futurs mestres l’art de la improvisació és molt important i és interessant que sempre el tinguem present ja que mai sabem en quina situació ens podem arribar a trobar dins l’escola.

Visita al Cibernarium de Barcelona

El Cibernarium és l’espai on qualsevol persona es pot iniciar en les noves tecnologies, estar al dia de les ultimes solucions tecnològiques i aprendre a utilitzar les eines d’Internet per millorar el seu perfil professional. Tot i que cal remarcar que l’edat mínima per poder fer ús d’aquest espai és de 16 anys.

Està subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona, i podem trobar un ampli programa d’activitats gratuïtes de formació adaptada a les necessitats de cadascú.

A més, disposa d’una sala de Navegació amb connexió gratuïta a Internet oberta tot el dia, zona wi-fi per accedir lliurement a la xarxa i un Centre de Recursos amb continguts formatius multimèdia que qualsevol pot utilitzar per ampliar els seus coneixements.

Les activitats ofertes es divideixen en tres tipus: Activitats per iniciar-se a Internet, activitats per créixer amb Internet i, finalment, activitats que ajuden a donar itineraris de formació.

Aquestes activitats es divideixen en cursos de curta durada (1-4 hores) amb una gran flexibilitat d’horaris, amb la possibilitat de repetir l’activitat els cops que vulguis...

Actualment, consta de 82 activitats diferents, tot i que, cada trimestre aquestes activitats es van modificant i es creen unes de noves.

Cada curs compta amb dos educadors i dins les aules pot assistir un màxim de 20 persones (dues per ordenador).

Durant l'any 2008 van tenir 60.000 participacions i van oferir 84 cursets diferents. El 56% de les persones que hi van assistir eren dones i el 64% dels assistents eren majors de 40 anys.

Una de les coses que ens va remarcar el conferenciant era que en un futur tenen pensat crear una nova activitat “Les antenes cibernarium”, és a dir, activitats que tindrien lloc fora del cibernarium: biblioteques, centres de formació... de Barcelona o bé de Rodalies.

En el moment d’assistir a aquest espai no tenia constància de la seva existència però em va semblar molt interessant ja que permet que moltissima gent amb pocs recursos pugui tenir accés a les noves tecnologies de forma gratuïta. A més, cal tenir en compte que vivim en una societat on poc a poc tot és va digitalitzant per tant, és important que tothom pugui tenir accés a aquesta nova forma de viure.

Conferència: Comunicació i educació en la Web 2.0

La setmana d’activitats extraordinàries va començar i una de les primeres activitats que vam realitzar va ser anar a escoltar la conferencia donada pels Srs. Jose Manuel Pérez i Santiago Tejedor, professors del Departament de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Els objectius principals d’aquesta conferència eren:

1.- Comprendre i saber utilitzar els principis bàsics de les ciències del llenguatge i de la comunicació.

2.- Conèixer i aplicar experiències innovadores en educació primària.

3.- Utilitzar mitjans i entorns digitals per comunicar-se i treballar de forma col·laborativa, fins i tot a distància per reforçar l’aprenentatge individual i contribuir a l’aprenentatge de l’altre.

Per començar la conferencia ens van passar un vídeo on es veia clarament quina era l’evolució i la importància que tenia la comunicació en les nostres vides.

Perquè la xerrada fos més amena ens van fer participar amb un petit qüestionari on es veia clarament quins eren els nostres coneixement com a internautes.

Desprès, a través d’un Power Point ens van intentar explicar que el concepte Web 2.0 fa referència a la segona generació de la Web que facilita la col·laboració per compartir entre usuaris de la xarxa els mateixos espais.

Tot i que la xerrada va ser un pel avorrida al final es va obrir un debat sobre la perillositat que comporta aquest tipus de Web i sobretot del paper que té el mestre a l’hora d’ensenyar l’ús d’Internet als seus alumnes. Un dels temes més interessants va ser el moment en que vam remarcar que avui en dia la tecnologia avança molt ràpidament i per tant, el que aprenen avui demà ja no serveix. Per aquest motiu, crec que nosaltres com a futurs mestres hem de tenir unes nocions bàsiques de les TIC perquè en un futur puguem demostrar als nostres alumnes que és molt important saber fer un ús correcte d’elles.

Una altra idea que va sorgir i que també és molt important és la poca intimitat que tenim en el moment de penjar alguna informació en les Webs socials: Facebook, Tuenti... Per tant, és molt important que nosaltres inculquem al nostres alumnes la importància que té fer un ús responsable d’aquestes webs ja que en qualsevol moment algú pot fer un ús incorrecte de la informació que nosaltres pengem.

El Museu de la Xocolata

El Museu de la Xocolata de Barcelona es va inaugurar l’any 2000 constituint el primer equipament d’aquestes característiques a Catalunya.

En els nou anys que porta en funcionament, el Museu de la Xocolata de Barcelona s’ha consolidat com un dels museus més visitats de la ciutat. Des de la seva inauguració a rebut un total de 445.000 visites aproximadament.

Un dels objectius principals del museu és desenvolupar un projecte cultural per tal d’incrementar la valoració cultural i gastronòmica de la xocolata. A més, gràcies al projecte museístic es pretén presentar la xocolata més enllà de la seva dimensió de producte alimentari, proposant un passeig pels seus orígens.

El Museu de la Xocolata de Barcelona presenta un passeig que va des dels orígens i significació de la xocolata, la seva arribada a Europa, el seu valor simbòlic, cultural, econòmic i nutritiu, així com la tècnica, ús i consum.

L’exposició combina presentacions d’objectes, escenografies, interactius i audiovisuals.

El Museu està dividit en 7 àmbits diferents, un obrador i una botiga per comprar records

1.- En aquest àmbit es parla del cacau i la xocolata basant-se en el seu origen exòtic i en el seu valor simbòlic i màgic.

2.- En aquest àmbit es parla de la xocolata com un pont entre diferents cultures.

3.- Aquest àmbit està dedicat a la xocolata vista com un art, per aquest motiu en aquest àmbit podem trobar els recipients més originals que s’han utilitzat per a servir la xocolata.

4.- En aquest àmbit es parla sobre els diferents confits i pastissos que es poden realitzar amb xocolata.

5.- Aquest àmbit està dedicat a diferents audiovisuals que expliquen de formes molt diverses algunes histories sobre la xocolata.

6.- És l’àmbit anomenat Sala Barcelona i s’exposen algunes de les mones i creacions de xocolata més importants i més originals.

7.- Finalment, en aquest àmbit podem trobar diferents màquines utilitzades per a la fabricació de la xocolata.

El Museu de la Xocolata per tal de difondre i promoure la cultura del cacau i la xocolata organitza de forma periòdica diferents activitats orientades a tots els públics: activitats setmanals per a grups escolars, tallers permanents per al públic infantil i adult en caps de setmana, celebració de festes d’aniversari, activitats trimestrals, exposicions temporals…

Exemples d’activitats:

1.- Activitats permanents: Artistes de la xocolata, descobridors del cacau, el món dolç de la Xispeta de cacau, fes de pastisser, tast de xocolata...

2.- Activitats trimestrals: Nits d’estiu al Museu amb concerts de Jazz, espectacles de màgia i teatre, balls, concursos de fotografia, tallers de maquillatge facial, tallers organitzats en diades especials...

Juntament amb l’Elisabeth Torras i la Lidia Iglesias vaig anar a visitar aquest museu durant la setmana d’activitats extraordinàries, ja que tal i com ens havien indicat els professors havíem d’anar a visitar pel nostre compte un espai educatiu o bé una exposició d’interès públic.

L’objectiu d’aquesta activitat era informar-se de l’oferta que fa aquesta entitat a les escoles o a l’educació en general. Per aquest motiu, com era necessari recollir el major nombre d’informació vam creure convenient anar a visitar el museu i complementar la visita amb el Power Point que ens van fer arribar.

Haig de reconèixer que la visita em va agradar molt ja que em va permetre conèixer noves coses sobre aquest aliment (la seva historia, els recipients utilitzats per fer xocolata...), tot i que vaig haver de tenir molta força de voluntat per aconseguir no menjar-me totes les figures de xocolata (jeje).

Finalment, com a futura mestra crec que és un Museu molt interessant de visitar amb alumnes ja que a part de les exposicions que es poden trobar al llarg del recorregut hi ha moltes activitats que permeten interactuar amb la xocolata.

Bullying....

El bullying és el maltractament físic i/o psicològic deliberat i continuat que rep un nen per part d’altres, que es comporten amb ell cruelment amb l’objectiu d’acusar-lo per obtenir algun resultat favorable pels acusadors o simplement a satisfer la necessitat d’agredir i destruir que aquests solen presentar.

Aquest maltractament implica un repetició continuada de les burles o les agressions que poden arribar a provocar l’exclusió social de la víctima.

Com que el bullying és un tema d’actualitat que per desgracia està afectant a molts nens vam decidir fer una activitat a seminari que representes aquest problema:

L’activitat consistia en que dues persones que feien el paper de professors havien de posar un gomet de diferents colors a la resta de companys amb l’objectiu de que es formessin grups entre iguals. El problema va sorgir quan un dels companys es va donar compte que es quedava exclòs de la resta d’alumnes ja que portava un gomet negre. En aquest moment els professors es van topar amb un greu problema que ens podem trobar en qualsevol moment dins les aules: un nen marginat.

Desprès de la representació entre tota la classe vam proposar algunes solucions que ens podran servir el dia de demà quan siguem professors:

1.- Que cada professors faci els grups sense donar la oportunitat que sigui la classe que decideixi amb qui anar.

2.- Que aquells nens amb més problemes per relacionar-se fossin les persones que elegeixen el nens que volen al seu grup.

3.- Que davant d’un cas de Bullying sigui el propi alumne marginat que expliqui a la resta de la classe com es sent.

4.- Demanar a la resta d’alumnes que facin una redacció de què és per ells la marginació per posteriorment fer una reflexió personal.

5.- Demanar als nens com es sentirien si fossin ells els marginats.

6.- Veure diferents documentals que tractin sobre el tema per conscienciar als nens de les causes que provoca aquest tipus de maltractament.

Dins del debat obert a classe vam arribar a la conclusió que molt sovint dins de l’aula hi ha el típic nen que fa el paper de “líder” que provoca que la resta d’alumnes per sentir-se també importants actuïn com ell. Per tant, sovint l’únic que té intencions de fer bullying és el líder però la resta de la classe per no sentir-se diferents el segueixen.

Va de mestres (Carta als mestres que comencen)

Aquest llibre, com el seu títol indica, és una carta dirigida a totes les persones que volen exercir de mestres.

Tot i que, els autors també recomanen la lectura del llibre als mestres amb experiència.

Molt sovint entre nosaltres i sobretot en algunes assignatures parlem de com hauria de ser un professor ideal, quines característiques hauria de tenir i com podria aconseguir els seus objectius d'una manera correcta... sempre ens donem compte que fer una llista on surtin totes aquestes característiques és bastant complicat, per aquest, motiu un dels apartats que més m'ha agradat d'aquest llibre és on s'expliquen els requisits que no ha de tenir mai un professor:

- No pot ser mestre qui creu en la superioritat dels uns per sobre dels altres, per raó de raça, de sexe, de condició social...

- No pot ser mestre qui no se sent responsable de cada un dels infants que arriben a l'escola.

- No pot ser mestre qui no confia en les capacitats de cada individu.

- No pot ser mestre qui no creu en la necessitat d'un futur més just, més decent.

- No pot ser mestre qui davant de les situacions conflictives no concep altra alternativa que l'exclusió.

Vull remarcar que aquest llibre m’ha semblat molt útil com a estudiant de magisteri ja que en ell he trobat molts consells que de ben segur el dia de demà em seran molt útils. La lectura d’aquest llibre ja estat molt positiva i recomanable a totes aquelles persones que com nosaltres el seu somni és arribar a ser un bon professors.