Recitació... El llac d'Engolasters.

El dilluns passat va ser l’últim dia de recitacions a l’aula. Era la tercera i última activitat proposada des d’aquest mòdul i que ens permetia millorar la nostra expressió oral i corporal.

Aquesta activitat consistia en que un per un havíem d’elegir algun text escrit: poemes, contes, llegendes... per posteriorment recitar-lo davant dels nostres companys.

En el meu cas vaig elegir recitar una llegenda molt famosa d’Andorra: El llac d’Engolasters.

Des del meu punt de vista totes les recitacions van estar molt bé i va haver més d’una que va ser molt original. A més, crec que ha sigut una molt bona activitat que ens ha ajudat a millorar la nostra expressió i ha perdre la vergonya.

Sessions debats... Nens de diferents edats en una mateixa aula.

Una de les altres activitats que hem realitzat aquest últim mes va ser la construcció d’un debat en grups de 10 persones: Una persona que realitzava la introducció del tema elegit, dos oradors, un investigador que aportava noves dades i, finalment una persona que feia la conclusió del tema.

En el nostre cas, vam decidir que el tema que discutiríem seria: És correcte que els nens de diferents edats estiguin junts en una mateixa aula?

La nostra valoració després de realitzar aquest debat va ser molt positiva, ja que vam saber guardar la postura tot i els nervis que teníem. A més, a causa d’un problema d’organització va haver un petit moment que ens vam confondre i va sortir a parlar una de les persones quan no era el seu torn. Tot i així el debat va sortir bé i el més important vam aprendre a defensar els nostres arguments enfront dels nostres companys que actuaven com a espectadors.

A més, finalment, per acabar aquesta activitat cada grup havíem de fer una valoració de la resta de debats: Integració dels nens discapacitats a les aules, educació obligatòria fins als 18 anys, la religió a les escoles, uniformes a les escoles i pla escola 2.0.

Exposició Territori... La Patum de Berga

Aquest últim mes a l’assignatura de COED hem realitzat diferents activitats molt variades que ens han ajudat a millorar la nostra expressió oral i corporal. Una d’elles, va ser les exposicions que vam fer en parelles sobre algun tema relacionat amb el territori. Al llarg de totes les exposicions vam comprovar que els temes eren molt diversos i interessants que anaven des de temes com La identitat de Catalunya fins al Delta de L’Ebre

Nosaltres, com a “espectadors”, havíem de valorar totes les exposicions del nostre grup basant-nos en aspectes com: ús de vídeo, expressió corporal, expressió oral, temps utilitzat...

La Clara i jo des del primer moment vam decidir que un tema interessant per exposar seria la famosa Patum de Berga. Tot i que era un tema que no dominàvem gaire havíem sentit parlar d’aquestes festes molt positivament.

Al principi estàvem molt nervioses però a mesura que passa el temps ens vam tranquil·litzar aconseguint fer una bona exposició. Tot i que des del meu punt de vista potser vam mirar massa als professors i no vam tenir en compte que era una exposició que estava dirigida als professors però també als nostres companys.

http://docs.google.com/present/edit?id=0ARs0pDXIbVsqZGN4MzVyanBfMTljdnh3ZDJoaA&hl=ca

COM UNA JOIA...

La Clara és una noieta de 18 anys que aquest any a l'igual que jo comença el primer curs de Grau en Educació Primària. En aquests moments a causa dels estudis està vivint a Sants tot i que, com el seu accent indica és de Tarragona.

Té el cabell castany fosc, curt i arrissat. Els seus ulls són petits i rodonets però molt expressius: amb una sola mirada pots endevinar el seu estat d'ànims. Él que més em sorprén d'ella és el seu somriure que t'ajuda a veure d'una manera més positiva els dies "grisos".

És una noia baixeta per aquest motiu, li agrada portar tacons. Vesteix d'una forma molt moderneta, intentant sempre anar conjuntada amb les seves joies: braçalets, collarets, arracades...

És una noia molt extrovertida, des del primer moment es mostra tal com és: riallera, divertida, curiosa...

El que més m'agrada d'ella és la seva sinceritat, no té cap problema en dir-te la seva opinió sigui bona o dolenta, sempre intentant no ferir els sentiments de ningú.


He triat aquesta fotografia. juntament amb el títol ja que per mi la Clara és com la meva germana petita a la que estimo moltíssim!!!!!

Una nova experiència!!!

Holaaaa!!! Em dic Alba i tinc 20 anys... només fa una setmaneta que hem començat les classes i tot i que al principi estava molt nerviosa perquè era una nova experiència ara em sento super bé entre tots vosaltres!!

Vinc d'un país molt petitó (Andorra) si el comparem amb Barcelona; per mi, agafar metro, ferrocarril... era tot un nou món. El primer dia tenia moltíssima por de perdrem, de no arribar al meu destí (jeje) però poc a poc m'estic acostumant.

Per mi està a Blanquerna és un somni que ara ja puc dir que s'ha fet realitat!!!