miércoles, 30 de diciembre de 2009

Recitació... El llac d'Engolasters.



El dilluns passat va ser l’últim dia de recitacions a l’aula. Era la tercera i última activitat proposada des d’aquest mòdul i que ens permetia millorar la nostra expressió oral i corporal.


Aquesta activitat consistia en que un per un havíem d’elegir algun text escrit: poemes, contes, llegendes... per posteriorment recitar-lo davant dels nostres companys.


En el meu cas vaig elegir recitar una llegenda molt famosa d’Andorra: El llac d’Engolasters.


Des del meu punt de vista totes les recitacions van estar molt bé i va haver més d’una que va ser molt original. A més, crec que ha sigut una molt bona activitat que ens ha ajudat a millorar la nostra expressió i ha perdre la vergonya.


martes, 29 de diciembre de 2009

Sessions debats... Nens de diferents edats en una mateixa aula.


Una de les altres activitats que hem realitzat aquest últim mes va ser la construcció d’un debat en grups de 10 persones: Una persona que realitzava la introducció del tema elegit, dos oradors, un investigador que aportava noves dades i, finalment una persona que feia la conclusió del tema.


En el nostre cas, vam decidir que el tema que discutiríem seria: És correcte que els nens de diferents edats estiguin junts en una mateixa aula?


La nostra valoració després de realitzar aquest debat va ser molt positiva, ja que vam saber guardar la postura tot i els nervis que teníem. A més, a causa d’un problema d’organització va haver un petit moment que ens vam confondre i va sortir a parlar una de les persones quan no era el seu torn. Tot i així el debat va sortir bé i el més important vam aprendre a defensar els nostres arguments enfront dels nostres companys que actuaven com a espectadors.


A més, finalment, per acabar aquesta activitat cada grup havíem de fer una valoració de la resta de debats: Integració dels nens discapacitats a les aules, educació obligatòria fins als 18 anys, la religió a les escoles, uniformes a les escoles i pla escola 2.0.


Exposició Territori... La Patum de Berga


Aquest últim mes a l’assignatura de COED hem realitzat diferents activitats molt variades que ens han ajudat a millorar la nostra expressió oral i corporal. Una d’elles, va ser les exposicions que vam fer en parelles sobre algun tema relacionat amb el territori. Al llarg de totes les exposicions vam comprovar que els temes eren molt diversos i interessants que anaven des de temes com La identitat de Catalunya fins al Delta de L’Ebre


Nosaltres, com a “espectadors”, havíem de valorar totes les exposicions del nostre grup basant-nos en aspectes com: ús de vídeo, expressió corporal, expressió oral, temps utilitzat...


La Clara i jo des del primer moment vam decidir que un tema interessant per exposar seria la famosa Patum de Berga. Tot i que era un tema que no dominàvem gaire havíem sentit parlar d’aquestes festes molt positivament.


Al principi estàvem molt nervioses però a mesura que passa el temps ens vam tranquil·litzar aconseguint fer una bona exposició. Tot i que des del meu punt de vista potser vam mirar massa als professors i no vam tenir en compte que era una exposició que estava dirigida als professors però també als nostres companys.


http://docs.google.com/present/edit?id=0ARs0pDXIbVsqZGN4MzVyanBfMTljdnh3ZDJoaA&hl=ca




lunes, 14 de diciembre de 2009

Papiroflèxia



Una de les primeres activitats que vam fer al seminari i que havien estat proposades pels nostres companys va ser fer un sessió de papiroflèxia. En aquest cas vam realitzar un cor i un petit joc.

L’activitat consistia en realitzar aquestes figures seguint l’explicació dels nostres companys i, posteriorment veure un vídeo on es veia pas a pas els passos a seguir per poder realitzar l’activitat.

Des del meu punt de vista, realitzar aquest tipus d’activitats de tant en tant a l’aula és molt positiu, ja que per una estoneta els alumnes trenquen amb la monotonia d’una forma divertida. A més, fen activitats més dinàmiques pots arribar a aprendre molt d’ells i fins i tot, podem afavorir que entre els companys s’ajudin, ja que molt sovint les coses s’entenen millor quan te les explica una persona que té el teu mateix nivell cognitiu.

Casal dels Infants del Barri del Raval


Quan vaig arribar a casa despres de la petita sortida feta al barri del Rabal vaig fer una reflexió de tot allò que m'havia semblat més interessant:

Vinc d’un país (Andorra) on no existeix pobresa, on la majoria d’immigrants són espanyols o bé portuguesos, on el nivell d’escolarització és del 100%... per aquest motiu, ara em sorprèn molt que només a dos carrers d’on visc hi hagi tanta pobresa, tanta falta de carinyo...

El casal dels Infants ajuda a que molts nens per uns instants es puguin oblidar de tot allò que estan vivint i realment, disfrutin com o haurien de fer com a nens que són. El casal els hi obra moltes portes perquè vegin un futur esperançador: amb un treball, una família, una vivenda digna...

Hem de tenir en compte que moltes de les famílies que conviuen en aquest barri són immigrants, per tant, tenen moltes més dificultats a l’hora d’adaptar-se: una nova llengua, una nova religió, una nova cultura... i a més, molts d’ells deixen un passat horrible per voler intentar viure una nova vida!!!

Per aquest motiu, conèixer aquest Casal m’ha fet pensar en que el Govern i les administracions públiques haurien de valorar molt més la seva gran feina ja que per a molts joves estar al casal és veure la vida d’una forma més positiva.

Una cosa que em va sorprendre molt positivament són els projectes que tenen per integrar la dona en el món laboral, o almenys, que es sentin útils en el món, ja que cal remarcar que la gran majoria de dones són musulmanes i per tant en la seva religió no són considerades. Per exemple, una de les activitats que el Casal ofereix a aquestes dones és el taller de cuina on passen una bona estona.

Revistes educatives:



Una de les activitats més interessants fetes a classe, va ser el dia que vam anar a la biblioteca ja que això ens va permetre conèixer revistes educatives que de ben segur en un futur exercint com a professors o fins i tot com a pares ens poden servir molt. Són revistes que a part de donar informació sobre diferents temes relacionats amb l’educació molt sovint donen idees sobre exercicis pràctics per posar en pràctica amb els alumnes.

En el meu cas la revista que vaig elegir va ser Cavall Fort; una revista que està dedicada a nois i nois a partit de 10 anys i que combina jocs amb diversos espais de lectura.

Altres revistes molt interessant i que també tenen un sistema similar al de Cavall Fort són:

1.- Reporter Doc: Dedicat a lectors a partir de 9 anys. Ofereix reportatges sobre el món que envolta als infants, amb gran varietat de fotos, gràfics, imatges...

2.- Cucafera: Revista infantil dedica a Infants a partit de 4 anys. Ofereix textos molt clars i simples perquè poc a poc el nen vagi descobrint el món que l’envolta.

3.- Tiroliro: Revista mensual dedicada als nens i nenes a partit de 7 anys. A cada llibre hi ha un petit conte dividit en diferents parts i amb petits resums que faciliten la lectura.


Finalment, en Jorge ens va parlar d’un projecte que des de el meu punt de vista, tot i que per mi era desconegut, és súper interessant à Projecte telemàtic, que consistia en que entre diferents escoles s’elegia un tema, es feien diferents activitats entorn el tema i desprès es posava en comú. Un exemple de projecte telemàtic seria que cada escola escrivís un text descrivint com és la seva escola, així posteriorment entre les diferents opinions es podrien tractar temes relacionats amb el medi natural, el medi social...

domingo, 13 de diciembre de 2009

Reportatges


Una de les activitats que vam proposar a principi de curs era veure una sèrie de reportatges que ens permetessin veure conflictes, problemes... que sovint tenien els nens i que en un futur podrien afectar el ritme de la nostra classe.

Per aquest motiu el Joan Amat, l’Alba Salinero i l’Albert Vallbuena van buscar un reportatge d’un nen que tenia molt problemes de comportament i que fins i tot, havia estat expulsat més d’un cop de l’escola. Provocant que els pares estiguessin desesperats i no sabessin quina actitud era la més correcta per fer front als problemes que el seu fill tenia.

Un cop vam veure el reportatge ens vam ficar en parelles i vam haver de respondre una sèrie de preguntes que ens feien reflexionar sobre l’actitud que tenia el nen, l’actitud que tenien els pares vers aquest problema i sobretot quina era l’actitud que havien de corregir perquè el seu fill millorés la seva actitud.

Com que l’activitat ens havia semblat molt interessant ens van proposar veure un altre documental a casa que tractes un cas similar, respondre un qüestionari i així poder fer un debat a la pròxima sessió de seminari.

Des del meu punt de vista l’activitat va ser molt interessant ja que ens va permetre reflexionar sobre aquest tipus de comportaments i veure les diferents solucions que nosaltres com a futurs educadors podem prendre davant d’un cas així. A més, fer un debat a classe permet veure diferents punts de vista i aprendre coses noves ja que sempre hi ha solucions que són correctes però que tu mai les haguessis pensat.

Improvisació




Dimecres dia 28 d’Octubre a classe, el Jorge ens va proposar una activitat que ja havia dut a terme en altres seminaris i que li havia semblat una bona proposta.

Per dur a terme l’activitat ens vam dividir en dos grups. El primer alumne de cada grup començava una historia i poc a poc els altres membres del grup l’havien d’anar continuant utilitzant la improvisació i la imaginació. Mentres, els membres del grup que no participava valorava positivament o negativament la intervenció de cadascú.

La veritat és que el Jorge tenia raó i va ser una activitat molt interessant que ens va permetre veure com costa de vegades improvisar una bona resposta i sobretot veure els mecanismes que hem de posar en marxa per tindre una bona creativitat.

A més, ens vam gravar mentres fèiem la historia i això ens va permetre veure els nostres errors més comuns a l’hora d’expressar-nos tant oralment com corporalment.

Crec que com a futurs mestres l’art de la improvisació és molt important i és interessant que sempre el tinguem present ja que mai sabem en quina situació ens podem arribar a trobar dins l’escola.

Visita al Cibernarium de Barcelona



El Cibernarium és l’espai on qualsevol persona es pot iniciar en les noves tecnologies, estar al dia de les ultimes solucions tecnològiques i aprendre a utilitzar les eines d’Internet per millorar el seu perfil professional. Tot i que cal remarcar que l’edat mínima per poder fer ús d’aquest espai és de 16 anys.

Està subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona, i podem trobar un ampli programa d’activitats gratuïtes de formació adaptada a les necessitats de cadascú.

A més, disposa d’una sala de Navegació amb connexió gratuïta a Internet oberta tot el dia, zona wi-fi per accedir lliurement a la xarxa i un Centre de Recursos amb continguts formatius multimèdia que qualsevol pot utilitzar per ampliar els seus coneixements.

Les activitats ofertes es divideixen en tres tipus: Activitats per iniciar-se a Internet, activitats per créixer amb Internet i, finalment, activitats que ajuden a donar itineraris de formació.

Aquestes activitats es divideixen en cursos de curta durada (1-4 hores) amb una gran flexibilitat d’horaris, amb la possibilitat de repetir l’activitat els cops que vulguis...

Actualment, consta de 82 activitats diferents, tot i que, cada trimestre aquestes activitats es van modificant i es creen unes de noves.

Cada curs compta amb dos educadors i dins les aules pot assistir un màxim de 20 persones (dues per ordenador).

Durant l'any 2008 van tenir 60.000 participacions i van oferir 84 cursets diferents. El 56% de les persones que hi van assistir eren dones i el 64% dels assistents eren majors de 40 anys.

Una de les coses que ens va remarcar el conferenciant era que en un futur tenen pensat crear una nova activitat “Les antenes cibernarium”, és a dir, activitats que tindrien lloc fora del cibernarium: biblioteques, centres de formació... de Barcelona o bé de Rodalies.

En el moment d’assistir a aquest espai no tenia constància de la seva existència però em va semblar molt interessant ja que permet que moltissima gent amb pocs recursos pugui tenir accés a les noves tecnologies de forma gratuïta. A més, cal tenir en compte que vivim en una societat on poc a poc tot és va digitalitzant per tant, és important que tothom pugui tenir accés a aquesta nova forma de viure.

Conferència: Comunicació i educació en la Web 2.0


La setmana d’activitats extraordinàries va començar i una de les primeres activitats que vam realitzar va ser anar a escoltar la conferencia donada pels Srs. Jose Manuel Pérez i Santiago Tejedor, professors del Departament de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).


Els objectius principals d’aquesta conferència eren:

1.- Comprendre i saber utilitzar els principis bàsics de les ciències del llenguatge i de la comunicació.

2.- Conèixer i aplicar experiències innovadores en educació primària.

3.- Utilitzar mitjans i entorns digitals per comunicar-se i treballar de forma col·laborativa, fins i tot a distància per reforçar l’aprenentatge individual i contribuir a l’aprenentatge de l’altre.

Per començar la conferencia ens van passar un vídeo on es veia clarament quina era l’evolució i la importància que tenia la comunicació en les nostres vides.

Perquè la xerrada fos més amena ens van fer participar amb un petit qüestionari on es veia clarament quins eren els nostres coneixement com a internautes.

Desprès, a través d’un Power Point ens van intentar explicar que el concepte Web 2.0 fa referència a la segona generació de la Web que facilita la col·laboració per compartir entre usuaris de la xarxa els mateixos espais.

Tot i que la xerrada va ser un pel avorrida al final es va obrir un debat sobre la perillositat que comporta aquest tipus de Web i sobretot del paper que té el mestre a l’hora d’ensenyar l’ús d’Internet als seus alumnes. Un dels temes més interessants va ser el moment en que vam remarcar que avui en dia la tecnologia avança molt ràpidament i per tant, el que aprenen avui demà ja no serveix. Per aquest motiu, crec que nosaltres com a futurs mestres hem de tenir unes nocions bàsiques de les TIC perquè en un futur puguem demostrar als nostres alumnes que és molt important saber fer un ús correcte d’elles.

Una altra idea que va sorgir i que també és molt important és la poca intimitat que tenim en el moment de penjar alguna informació en les Webs socials: Facebook, Tuenti... Per tant, és molt important que nosaltres inculquem al nostres alumnes la importància que té fer un ús responsable d’aquestes webs ja que en qualsevol moment algú pot fer un ús incorrecte de la informació que nosaltres pengem.

El Museu de la Xocolata



El Museu de la Xocolata de Barcelona es va inaugurar l’any 2000 constituint el primer equipament d’aquestes característiques a Catalunya.


En els nou anys que porta en funcionament, el Museu de la Xocolata de Barcelona s’ha consolidat com un dels museus més visitats de la ciutat. Des de la seva inauguració a rebut un total de 445.000 visites aproximadament.


Un dels objectius principals del museu és desenvolupar un projecte cultural per tal d’incrementar la valoració cultural i gastronòmica de la xocolata. A més, gràcies al projecte museístic es pretén presentar la xocolata més enllà de la seva dimensió de producte alimentari, proposant un passeig pels seus orígens.


El Museu de la Xocolata de Barcelona presenta un passeig que va des dels orígens i significació de la xocolata, la seva arribada a Europa, el seu valor simbòlic, cultural, econòmic i nutritiu, així com la tècnica, ús i consum.

L’exposició combina presentacions d’objectes, escenografies, interactius i audiovisuals.


El Museu està dividit en 7 àmbits diferents, un obrador i una botiga per comprar records


1.- En aquest àmbit es parla del cacau i la xocolata basant-se en el seu origen exòtic i en el seu valor simbòlic i màgic.


2.- En aquest àmbit es parla de la xocolata com un pont entre diferents cultures.


3.- Aquest àmbit està dedicat a la xocolata vista com un art, per aquest motiu en aquest àmbit podem trobar els recipients més originals que s’han utilitzat per a servir la xocolata.


4.- En aquest àmbit es parla sobre els diferents confits i pastissos que es poden realitzar amb xocolata.


5.- Aquest àmbit està dedicat a diferents audiovisuals que expliquen de formes molt diverses algunes histories sobre la xocolata.


6.- És l’àmbit anomenat Sala Barcelona i s’exposen algunes de les mones i creacions de xocolata més importants i més originals.


7.- Finalment, en aquest àmbit podem trobar diferents màquines utilitzades per a la fabricació de la xocolata.


El Museu de la Xocolata per tal de difondre i promoure la cultura del cacau i la xocolata organitza de forma periòdica diferents activitats orientades a tots els públics: activitats setmanals per a grups escolars, tallers permanents per al públic infantil i adult en caps de setmana, celebració de festes d’aniversari, activitats trimestrals, exposicions temporals…


Exemples d’activitats:


1.- Activitats permanents: Artistes de la xocolata, descobridors del cacau, el món dolç de la Xispeta de cacau, fes de pastisser, tast de xocolata...


2.- Activitats trimestrals: Nits d’estiu al Museu amb concerts de Jazz, espectacles de màgia i teatre, balls, concursos de fotografia, tallers de maquillatge facial, tallers organitzats en diades especials...


Juntament amb l’Elisabeth Torras i la Lidia Iglesias vaig anar a visitar aquest museu durant la setmana d’activitats extraordinàries, ja que tal i com ens havien indicat els professors havíem d’anar a visitar pel nostre compte un espai educatiu o bé una exposició d’interès públic.


L’objectiu d’aquesta activitat era informar-se de l’oferta que fa aquesta entitat a les escoles o a l’educació en general. Per aquest motiu, com era necessari recollir el major nombre d’informació vam creure convenient anar a visitar el museu i complementar la visita amb el Power Point que ens van fer arribar.


Haig de reconèixer que la visita em va agradar molt ja que em va permetre conèixer noves coses sobre aquest aliment (la seva historia, els recipients utilitzats per fer xocolata...), tot i que vaig haver de tenir molta força de voluntat per aconseguir no menjar-me totes les figures de xocolata (jeje).


Finalment, com a futura mestra crec que és un Museu molt interessant de visitar amb alumnes ja que a part de les exposicions que es poden trobar al llarg del recorregut hi ha moltes activitats que permeten interactuar amb la xocolata.

jueves, 12 de noviembre de 2009

Bullying....


El bullying és el maltractament físic i/o psicològic deliberat i continuat que rep un nen per part d’altres, que es comporten amb ell cruelment amb l’objectiu d’acusar-lo per obtenir algun resultat favorable pels acusadors o simplement a satisfer la necessitat d’agredir i destruir que aquests solen presentar.

Aquest maltractament implica un repetició continuada de les burles o les agressions que poden arribar a provocar l’exclusió social de la víctima.

Com que el bullying és un tema d’actualitat que per desgracia està afectant a molts nens vam decidir fer una activitat a seminari que representes aquest problema:

L’activitat consistia en que dues persones que feien el paper de professors havien de posar un gomet de diferents colors a la resta de companys amb l’objectiu de que es formessin grups entre iguals. El problema va sorgir quan un dels companys es va donar compte que es quedava exclòs de la resta d’alumnes ja que portava un gomet negre. En aquest moment els professors es van topar amb un greu problema que ens podem trobar en qualsevol moment dins les aules: un nen marginat.

Desprès de la representació entre tota la classe vam proposar algunes solucions que ens podran servir el dia de demà quan siguem professors:

* 1.- Que cada professors faci els grups sense donar la oportunitat que sigui la classe que decideixi amb qui anar.

* 2.- Que aquells nens amb més problemes per relacionar-se fossin les persones que elegeixen el nens que volen al seu grup.

* 3.- Que davant d’un cas de Bullying sigui el propi alumne marginat que expliqui a la resta de la classe com es sent.

* 4.- Demanar a la resta d’alumnes que facin una redacció de què és per ells la marginació per posteriorment fer una reflexió personal.

* 5.- Demanar als nens com es sentirien si fossin ells els marginats.

* 6.- Veure diferents documentals que tractin sobre el tema per conscienciar als nens de les causes que provoca aquest tipus de maltractament.

Dins del debat obert a classe vam arribar a la conclusió que molt sovint dins de l’aula hi ha el típic nen que fa el paper de “líder” que provoca que la resta d’alumnes per sentir-se també importants actuïn com ell. Per tant, sovint l’únic que té intencions de fer bullying és el líder però la resta de la classe per no sentir-se diferents el segueixen.


miércoles, 11 de noviembre de 2009

Noticia!!!!



Els professors coneixen les noves tecnologies... però no saben aplicar-les a l'aula!!

Buscant l'altre dia noticies sobre educació vaig trobar aquesta publicada al diari El País que em va semblar força interessant ja que és una llàstima que en moltes escoles disposin de medis però que a l'hora d'aplicar-los no els utilitzin de forma adequada perquè no tenen suficient formació.

Es per aquest motiu, que trobo molt interessant que abans d'aplicar la nova llei on s'ha decidit que a partir de 5è de primària tots els alumnes tinguin ordinadors a les aules es dugui a terme una petita formació dirigida als professors perquè puguin treure el màxim profit a les noves tecnologies.

Una cosa que em va semblar important és el fragment on comenta que la majoria de professors no tenen cap blog i, que, com a conseqüència no proporcien informació als seus alumnes sobre aquest "programa educatiu".

Que opineu vosaltres??

--> El proyecto Escuela 2.0 que prepara el Gobierno y que prevé digitalizar las aulas de los alumnos a partir de 5º de Primaria está dando mucho que hablar, sobre todo por la incertidumbre de si este año habrá ordenadores para todos los niños de 5º, como prometió el Gobierno. Parece difícil, pero no es esto lo que más preocupa a los profesores, los encargados de dar forma a este proyecto. Ellos tienen otra petición: formación. La semana pasada, la Asociación Nacional de Editores de Libros y Material de Enseñanza (ANELE) realizó unas jornadas para valorar los impactos de la digitalización de las aulas.

Una de las conclusiones fue que la formación adecuada de los profesores es condición indispensable para la evolución del plan, que por supuesto debe ir acompañada de equipamientos y acceso a la Red. Antonio Pérez Sanz, director del Instituto Tecnológico Educativo (ITE), dependiente del Ministerio de Educación, afirmó que, pese a que el 60% de los profesores usan las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en sus clases, uno de cada tres reconoce que no sabe usarlas desde una perspectiva docente.

Pérez defendió la existencia de cursos de formación: "Alrededor de 14.000 se han apuntado a las últimas ofertas". Eduardo Picón, miembro del grupo de psicología de la Universidad de Santiago de Compostela, afirmó que las demandas del profesorado, según un estudio realizado para ANELE y presentado en mayo pasado, no van hacia la realización de cursos sino hacia un cambio de enfoque. "Percibimos de los profesores sienten que los cambios se hacen a espaldas de ellos, que son quienes más los sufren", dijo Picón.

Carles Sigalés, de la Universidad Oberta de Cataluña (UOC), también resaltó la incapacitación de los docentes (el 58% usa las TIC ocasionalmente o nunca) para realizar actividades escolares específicamente diseñadas para las nuevas tecnologías y para encargar este tipo de trabajos a los alumnos. Por ejemplo, los alumnos usan las TIC para buscar información con la que hacer sus trabajos de clase, y los profesores se apoyan en Internet para buscar información para su exposición; pero aún estamos lejos de la creación de blogs para las asignaturas o la creación de grupos de trabajo o corrección de actividades en la Red. Como dato, Sigalés aseguró que menos del 14% de los profesores utiliza las TIC para innovar en aspectos docentes u organizativos. En consecuencia, según el profesor, la mayoría de los alumnos aún no se aprovecha de aquellos usos de las TIC que mejor le podrían ayudar en su proceso de aprendizaje.

Pérez concluyó que es necesario un cambio en el modelo y quizás, revisar el concepto de "hora lectiva" (de 50 o 60 minutos) para adaptarlas a la situación nueva que no puede medir los tiempos de la misma manera.

Enciclopèdia Encarta

El dilluns a l'assignatura de Tic vam haver de de fer una presentació sobre l'Enciclopèdia Encarta; tot i que les components del grup coneixiem aquesta Enciclopèdia va ser molt interessant descobrir que existia una dedicada expressament a nens, i que per tant, ens serà molt útil en un futur.

Per fer aquest treball vam haver d'elegir un tema entre una llista i posteriorment, fer una presentació amb el google docs per poder explicar el tema a la resta de companys:





lunes, 2 de noviembre de 2009

Passeu i llegiu...




Aquesta pràctica l'hem realitzat a TIC... i realment m'ho he passat genial fent-la... crec que els programes utilitzats són mols pràctics a l'hora de posar-los en pràctica amb els nostres futurs alumnes:

1.- Audacity: Aquest programa l'hem utilitzat per poder grabar la nostra veu juntament amb la música de fons. és una pràctica molt útil ja que t'ofereix la possiblitat de juntar la teva veu amb la música sense que es solapi!!

2.- Movie Marker: Aquest programa no el coneixia i la veritat es que m'ha semblat molt interessant ja que a estat el punt clau per poder realitzar aquest vídeo!!

Ara només falta que us agradi... jejeje!!!!

jueves, 29 de octubre de 2009

COM UNA JOIA...



La Clara és una noieta de 18 anys que aquest any a l'igual que jo comença el primer curs de Grau en Educació Primària. En aquests moments a causa dels estudis està vivint a Sants tot i que, com el seu accent indica és de Tarragona.

Té el cabell castany fosc, curt i arrissat. Els seus ulls són petits i rodonets però molt expressius: amb una sola mirada pots endevinar el seu estat d'ànims. Él que més em sorprén d'ella és el seu somriure que t'ajuda a veure d'una manera més positiva els dies "grisos".

És una noia baixeta per aquest motiu, li agrada portar tacons. Vesteix d'una forma molt moderneta, intentant sempre anar conjuntada amb les seves joies: braçalets, collarets, arracades...

És una noia molt extrovertida, des del primer moment es mostra tal com és: riallera, divertida, curiosa...

El que més m'agrada d'ella és la seva sinceritat, no té cap problema en dir-te la seva opinió sigui bona o dolenta, sempre intentant no ferir els sentiments de ningú.


He triat aquesta fotografia. juntament amb el títol ja que per mi la Clara és com la meva germana petita a la que estimo moltíssim!!!!!

miércoles, 28 de octubre de 2009

Google documents --> Els ordinadors a l'aula

Avui, amb el meu grup de TIC (Anna Merino, Laura Hedo, Clara Medina, Sergi Rella i jo) hem fet una activitat per treballar el google documents. Des del meu punt de vista ha sigut una activitat molt interessant ja que hem après a utilitzar molt millor aquest programa:

1.- Primerament, hem creat un índex del nostre treball dels ordenadors a l'aula:

http://docs.google.com/View?id=dtbnp89_10cqjnpzfk

2.- Després d'haver pensat quina seria la informació que posariem al treball hem creat una presentació power point buscant una imatge i un vídeo relacionat amb el tema dels ordinadors a l'aula:

http://docs.google.com/present/view?id=dcw6r526_13gm6f44cp


3.- Per obtenir més informació sobre l'opinió dels pares i dels professors hem creat un formulari:

http://spreadsheets.google.com/pub?key=tTWJ2bV7u1t1m5XAIurFAwg&output=html


Finalment, deixo l'enllaç del blog del Jorge on posava que haviem de fer:

http://blink2k4.blanquerna.url.edu/inici.aspx

Eduwiki

Des de la classe de Tic hem fet un treball en grup que consistia en escriure un article per posteriorment publicar-lo a l'Eduwiki. El meu grup hem elegit el tema de la gasela:

http://eduwiki.cat/index.php/P%C3%A0gina_principal

Per començar el treball hem fet una pluja d'idees on cadasqú donava les seves idees sobre el tema:

http://docs.google.com/View?id=dcw6r526_11gvv3wthr

Finalment, perquè fos més entenedors per als alumnes hem fet un petit redactat:

http://docs.google.com/View?id=dcw6r526_10f99h3pgx


L'Eduwiki és un projecte que té com a objectiu crear coneixements compartit entre alumnat de Primària i Secundària de les diferents escoles i instituts de Catalunya, biblioteques, casals... a través d'una Wiki.

Des del meu punt de vista considero que és una eina molt interessant ja que permet que els alumnes entre ells comparteixin els seus coneixements des del mateix nivell.


Pràctica del GIMP



Aquest collage el vam fer dilluns a la classe de TIC, és una pràctica del programa GIMP!!!

miércoles, 14 de octubre de 2009

martes, 13 de octubre de 2009

Va de mestres (Carta als mestres que comencen)



Aquest llibre, com el seu títol indica, és una carta dirigida a totes les persones que volen exercir de mestres.
Tot i que, els autors també recomanen la lectura del llibre als mestres amb experiència.

Molt sovint entre nosaltres i sobretot en algunes assignatures parlem de com hauria de ser un professor ideal, quines característiques hauria de tenir i com podria aconseguir els seus objectius d'una manera correcta... sempre ens donem compte que fer una llista on surtin totes aquestes característiques és bastant complicat, per aquest, motiu un dels apartats que més m'ha agradat d'aquest llibre és on s'expliquen els requisits que no ha de tenir mai un professor:

- No pot ser mestre qui creu en la superioritat dels uns per sobre dels altres, per raó de raça, de sexe, de condició social...

- No pot ser mestre qui no se sent responsable de cada un dels infants que arriben a l'escola.

- No pot ser mestre qui no confia en les capacitats de cada individu.

- No pot ser mestre qui no creu en la necessitat d'un futur més just, més decent.

- No pot ser mestre qui davant de les situacions conflictives no concep altra alternativa que l'exclusió.

Vull remarcar que aquest llibre m’ha semblat molt útil com a estudiant de magisteri ja que en ell he trobat molts consells que de ben segur el dia de demà em seran molt útils. La lectura d’aquest llibre ja estat molt positiva i recomanable a totes aquelles persones que com nosaltres el seu somni és arribar a ser un bon professors.

domingo, 4 de octubre de 2009


Els drets dels infants:


El 20 de Novembre d'aquest any fa 20 anys que es van crear els Drets dels Infants. Crec que és important que al llarg d'aquest anys que ens esperen estudiant i posteriorment, exercint com a mestres és molt important que els tinguem en compte:


1.- L'infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política o d'altra índole, d'origen nacional o social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja sigui de l'infant mateix o de la seva família.


2.- L'infant ha de gaudir d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis establerts per la llei, i d'altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d'una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l'interès superior de l'infant.


3.- L'infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat


4.- L'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi l'atenció prenatal i postnatal adequades. L'infant té dret a disposar d'alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.


5.- L'infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l'educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació.


6.- L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d'altra mena.


7.- L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare. L'infant gaudirà plenament de jocs i de l'esbarjos, els quals hauran d'estar orientats vers les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.


8.- L'infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors.


9.- L'infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s'haurà de consentir que l'infant treballi abans d'una edat mínima adequada; en cap cas no se l'ocuparà ni se li permetrà que s'ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que interfereixi en el seu desenvolupament físic, mental o moral.


10.- L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.

miércoles, 30 de septiembre de 2009

El portal edu3.cat
Edu3.cat

sábado, 19 de septiembre de 2009

Una nova experiència!!!

Holaaaa!!! Em dic Alba i tinc 20 anys... només fa una setmaneta que hem començat les classes i tot i que al principi estava molt nerviosa perquè era una nova experiència ara em sento super bé entre tots vosaltres!!

Vinc d'un país molt petitó (Andorra) si el comparem amb Barcelona; per mi, agafar metro, ferrocarril... era tot un nou món. El primer dia tenia moltíssima por de perdrem, de no arribar al meu destí (jeje) però poc a poc m'estic acostumant.

Per mi està a Blanquerna és un somni que ara ja puc dir que s'ha fet realitat!!!