Vinc d’un país (Andorra) on no existeix pobresa, on la majoria d’immigrants són espanyols o bé portuguesos, on el nivell d’escolarització és del 100%... per aquest motiu, ara em sorprèn molt que només a dos carrers d’on visc hi hagi tanta pobresa, tanta falta de carinyo...
El casal dels Infants ajuda a que molts nens per uns instants es puguin oblidar de tot allò que estan vivint i realment, disfrutin com o haurien de fer com a nens que són. El casal els hi obra moltes portes perquè vegin un futur esperançador: amb un treball, una família, una vivenda digna...
Hem de tenir en compte que moltes de les famílies que conviuen en aquest barri són immigrants, per tant, tenen moltes més dificultats a l’hora d’adaptar-se: una nova llengua, una nova religió, una nova cultura... i a més, molts d’ells deixen un passat horrible per voler intentar viure una nova vida!!!
Per aquest motiu, conèixer aquest Casal m’ha fet pensar en que el Govern i les administracions públiques haurien de valorar molt més la seva gran feina ja que per a molts joves estar al casal és veure la vida d’una forma més positiva.
Una cosa que em va sorprendre molt positivament són els projectes que tenen per integrar la dona en el món laboral, o almenys, que es sentin útils en el món, ja que cal remarcar que la gran majoria de dones són musulmanes i per tant en la seva religió no són considerades. Per exemple, una de les activitats que el Casal ofereix a aquestes dones és el taller de cuina on passen una bona estona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario