Recitació... El llac d'Engolasters.

El dilluns passat va ser l’últim dia de recitacions a l’aula. Era la tercera i última activitat proposada des d’aquest mòdul i que ens permetia millorar la nostra expressió oral i corporal.

Aquesta activitat consistia en que un per un havíem d’elegir algun text escrit: poemes, contes, llegendes... per posteriorment recitar-lo davant dels nostres companys.

En el meu cas vaig elegir recitar una llegenda molt famosa d’Andorra: El llac d’Engolasters.

Des del meu punt de vista totes les recitacions van estar molt bé i va haver més d’una que va ser molt original. A més, crec que ha sigut una molt bona activitat que ens ha ajudat a millorar la nostra expressió i ha perdre la vergonya.

Sessions debats... Nens de diferents edats en una mateixa aula.

Una de les altres activitats que hem realitzat aquest últim mes va ser la construcció d’un debat en grups de 10 persones: Una persona que realitzava la introducció del tema elegit, dos oradors, un investigador que aportava noves dades i, finalment una persona que feia la conclusió del tema.

En el nostre cas, vam decidir que el tema que discutiríem seria: És correcte que els nens de diferents edats estiguin junts en una mateixa aula?

La nostra valoració després de realitzar aquest debat va ser molt positiva, ja que vam saber guardar la postura tot i els nervis que teníem. A més, a causa d’un problema d’organització va haver un petit moment que ens vam confondre i va sortir a parlar una de les persones quan no era el seu torn. Tot i així el debat va sortir bé i el més important vam aprendre a defensar els nostres arguments enfront dels nostres companys que actuaven com a espectadors.

A més, finalment, per acabar aquesta activitat cada grup havíem de fer una valoració de la resta de debats: Integració dels nens discapacitats a les aules, educació obligatòria fins als 18 anys, la religió a les escoles, uniformes a les escoles i pla escola 2.0.

Exposició Territori... La Patum de Berga

Aquest últim mes a l’assignatura de COED hem realitzat diferents activitats molt variades que ens han ajudat a millorar la nostra expressió oral i corporal. Una d’elles, va ser les exposicions que vam fer en parelles sobre algun tema relacionat amb el territori. Al llarg de totes les exposicions vam comprovar que els temes eren molt diversos i interessants que anaven des de temes com La identitat de Catalunya fins al Delta de L’Ebre

Nosaltres, com a “espectadors”, havíem de valorar totes les exposicions del nostre grup basant-nos en aspectes com: ús de vídeo, expressió corporal, expressió oral, temps utilitzat...

La Clara i jo des del primer moment vam decidir que un tema interessant per exposar seria la famosa Patum de Berga. Tot i que era un tema que no dominàvem gaire havíem sentit parlar d’aquestes festes molt positivament.

Al principi estàvem molt nervioses però a mesura que passa el temps ens vam tranquil·litzar aconseguint fer una bona exposició. Tot i que des del meu punt de vista potser vam mirar massa als professors i no vam tenir en compte que era una exposició que estava dirigida als professors però també als nostres companys.

http://docs.google.com/present/edit?id=0ARs0pDXIbVsqZGN4MzVyanBfMTljdnh3ZDJoaA&hl=ca

Papiroflèxia

Una de les primeres activitats que vam fer al seminari i que havien estat proposades pels nostres companys va ser fer un sessió de papiroflèxia. En aquest cas vam realitzar un cor i un petit joc.

L’activitat consistia en realitzar aquestes figures seguint l’explicació dels nostres companys i, posteriorment veure un vídeo on es veia pas a pas els passos a seguir per poder realitzar l’activitat.

Des del meu punt de vista, realitzar aquest tipus d’activitats de tant en tant a l’aula és molt positiu, ja que per una estoneta els alumnes trenquen amb la monotonia d’una forma divertida. A més, fen activitats més dinàmiques pots arribar a aprendre molt d’ells i fins i tot, podem afavorir que entre els companys s’ajudin, ja que molt sovint les coses s’entenen millor quan te les explica una persona que té el teu mateix nivell cognitiu.

Casal dels Infants del Barri del Raval

Quan vaig arribar a casa despres de la petita sortida feta al barri del Rabal vaig fer una reflexió de tot allò que m'havia semblat més interessant:

Vinc d’un país (Andorra) on no existeix pobresa, on la majoria d’immigrants són espanyols o bé portuguesos, on el nivell d’escolarització és del 100%... per aquest motiu, ara em sorprèn molt que només a dos carrers d’on visc hi hagi tanta pobresa, tanta falta de carinyo...

El casal dels Infants ajuda a que molts nens per uns instants es puguin oblidar de tot allò que estan vivint i realment, disfrutin com o haurien de fer com a nens que són. El casal els hi obra moltes portes perquè vegin un futur esperançador: amb un treball, una família, una vivenda digna...

Hem de tenir en compte que moltes de les famílies que conviuen en aquest barri són immigrants, per tant, tenen moltes més dificultats a l’hora d’adaptar-se: una nova llengua, una nova religió, una nova cultura... i a més, molts d’ells deixen un passat horrible per voler intentar viure una nova vida!!!

Per aquest motiu, conèixer aquest Casal m’ha fet pensar en que el Govern i les administracions públiques haurien de valorar molt més la seva gran feina ja que per a molts joves estar al casal és veure la vida d’una forma més positiva.

Una cosa que em va sorprendre molt positivament són els projectes que tenen per integrar la dona en el món laboral, o almenys, que es sentin útils en el món, ja que cal remarcar que la gran majoria de dones són musulmanes i per tant en la seva religió no són considerades. Per exemple, una de les activitats que el Casal ofereix a aquestes dones és el taller de cuina on passen una bona estona.

Revistes educatives:

Una de les activitats més interessants fetes a classe, va ser el dia que vam anar a la biblioteca ja que això ens va permetre conèixer revistes educatives que de ben segur en un futur exercint com a professors o fins i tot com a pares ens poden servir molt. Són revistes que a part de donar informació sobre diferents temes relacionats amb l’educació molt sovint donen idees sobre exercicis pràctics per posar en pràctica amb els alumnes.

En el meu cas la revista que vaig elegir va ser Cavall Fort; una revista que està dedicada a nois i nois a partit de 10 anys i que combina jocs amb diversos espais de lectura.

Altres revistes molt interessant i que també tenen un sistema similar al de Cavall Fort són:

1.- Reporter Doc: Dedicat a lectors a partir de 9 anys. Ofereix reportatges sobre el món que envolta als infants, amb gran varietat de fotos, gràfics, imatges...

2.- Cucafera: Revista infantil dedica a Infants a partit de 4 anys. Ofereix textos molt clars i simples perquè poc a poc el nen vagi descobrint el món que l’envolta.

3.- Tiroliro: Revista mensual dedicada als nens i nenes a partit de 7 anys. A cada llibre hi ha un petit conte dividit en diferents parts i amb petits resums que faciliten la lectura.

Finalment, en Jorge ens va parlar d’un projecte que des de el meu punt de vista, tot i que per mi era desconegut, és súper interessant à Projecte telemàtic, que consistia en que entre diferents escoles s’elegia un tema, es feien diferents activitats entorn el tema i desprès es posava en comú. Un exemple de projecte telemàtic seria que cada escola escrivís un text descrivint com és la seva escola, així posteriorment entre les diferents opinions es podrien tractar temes relacionats amb el medi natural, el medi social...

Reportatges

Una de les activitats que vam proposar a principi de curs era veure una sèrie de reportatges que ens permetessin veure conflictes, problemes... que sovint tenien els nens i que en un futur podrien afectar el ritme de la nostra classe.

Per aquest motiu el Joan Amat, l’Alba Salinero i l’Albert Vallbuena van buscar un reportatge d’un nen que tenia molt problemes de comportament i que fins i tot, havia estat expulsat més d’un cop de l’escola. Provocant que els pares estiguessin desesperats i no sabessin quina actitud era la més correcta per fer front als problemes que el seu fill tenia.

Un cop vam veure el reportatge ens vam ficar en parelles i vam haver de respondre una sèrie de preguntes que ens feien reflexionar sobre l’actitud que tenia el nen, l’actitud que tenien els pares vers aquest problema i sobretot quina era l’actitud que havien de corregir perquè el seu fill millorés la seva actitud.

Com que l’activitat ens havia semblat molt interessant ens van proposar veure un altre documental a casa que tractes un cas similar, respondre un qüestionari i així poder fer un debat a la pròxima sessió de seminari.

Des del meu punt de vista l’activitat va ser molt interessant ja que ens va permetre reflexionar sobre aquest tipus de comportaments i veure les diferents solucions que nosaltres com a futurs educadors podem prendre davant d’un cas així. A més, fer un debat a classe permet veure diferents punts de vista i aprendre coses noves ja que sempre hi ha solucions que són correctes però que tu mai les haguessis pensat.